D’estiu en es Mirador
s’hi fa mollera roquera.
Jo em tenc de casar amb en Pere,
perque li tenc passió.
A quinze anys ella comença
la jove a sentir remor;
de blanquet i vermeió
no li basta quant avença.
Senyor, que és de diferent
d’ara an aquest temps passat!
Per amor seria anat
de llevant an es ponent,
i ara que la tenc present
me gir a s’altre costat.