Un dia de festa bona,
diada de gran festó,
jo, ets al•lots i sa dona
sopàrem d’un eriçó.
D’es coll, férem estufat;
de ses costelles, caliu;
en contar-ho tothom viu:
d’eriçó som esclatat.
Jo em pensava, lo meu bé,
que m’estimaves un poc,
i me’n pren com l’aubercoc,
que, si el vent el toca un poc,
ja cau de l’aubercoquer.
Aquesta civada vola
amb uns manats com es puny:
a més de cent passes lluny
veuen córrer ses terroles.