Ella jura i perjura
que fadrí no l’ha tocada,
i n’està més engrossada
que una figa flor madura.

Un fadrinet Amorós,
com ell començaa a anar-hí,
no s’atreveix a dir-lí
cap puntet dificultós.
Com hi ha un any o dos,
ja s’atreveix a dir-lí:
-Anit, ¿vols que quedi aquí
i festejarem tots dos?
-Estimat, si fos per mi…
¿Què diriren los majors?

-No et dons, Rafelet, no et dons,
-No em donaré, Catalina.
Jo m’he aficada una espina
en es comellar d’ets Oms.