Per una mala passada
que s’estimat em va fer,
jo, tot es temps que viuré,
duré sa clenxa estirada.

Com estaré ajonoiada,
Déu meu, per a rebre-vós,
m’heu de fer considerada
qui som jo i qui sou Vós.
Un Senyor tan poderós
dins una capsa tan pobra!
Vestiu-lo de blanca roba.
Senyor, an el meu esperit,
que el meu cor ara se troba
per rebre Déu infinit.
Vestiu-lo de blanca roba
d’amor i de caritat
perque el dia del judici
estigui ben preparat
p’al temple de Déu entrar.
Del major Rei la corona,
quina joia n’és tan rica!
N’és ditxosa una persona
de rebre una tal visita.

Has de mirar si estic bé,
si s’alegria he acabada,
que posaré una murada
de part a part de quarter.