Ses cases de Son Crespí
són noves i embelleixen
i es fadrins hi acudeixen
d’una llego de camí.
L’any qui ve mos casarem,
qui s’anyada entrarà bona:
nos donaran blat i dona
i doblers tants ne voldrem.
En Darder feia la pala
i deia petit: -Cornau-;
i llavò, més fort: -Callau!
Val Déu, quina gent tan rara!