Diuen que fan tan bon so
ses castanyoles d’En Pere:
n’hi ha una de figuera
i s’altra de llenyam bo.
En anar p’es figueral
pareixeu una milana,
emperò en anar mudada,
lluïu a dins es mirai.
A quinze anys vaig començar
a festejar N’Ainès Pura,
i amb sa seva calentura
me fé perdre s’andadura,
es trot i es caminar.