Ses fadrines se fonien
assegudes en es banc.
I sa mare, en tant, en tant,
mirava es sons si venien.
Enmig d’es torrent, suenmig,
una llosa hi pararé
per veure si agafaré
sa fia de s’estanyer,
de qui tenc tant de desig.
Un clavell dins un pinar
en remui dins una olleta.
¿Qui és aquesta joveneta
que ara és sortida a ballar?