Un temps, com era fadrí,
pensava acabar-la’m tota.
I, ara, ran de sa bota,
a penes si tast es vi.
Carta, parteix i fé via,
ves-te’n a s’enamorat,
conta-li lo que ha passat,
no estiguis empegueïda.
Tu portaves es reclam
de ses jovenetes guapes,
i ara aniràs per ses places:
-Hala, dones! Treis pedaços,
que a ca es sogre en baratam!