Tu ja ho ets, homo estufat
i tot tirat de bufanda,
però fas tanta de planta
com una milana blanca
damunt un ase escorxat.
A un tai de segadors
sol haver-hi una aiguera
que va darrere darrere
a posta per servir-lós.
Emperò per noltros dos
no hi ha tanta mereixera.
Lo meu bé, des que ets enfora,
jo no convers amb ningú.
Cada pic que pens en tu,
tenc mal de cor més d’una hora.