Es un art de gelosia,
fadrines, es festejar;
perque un pic ho vaig provar.
Lo primer que em demanà
com sa porta vaig passar,
si era ver o rallar
que la volia deixar.
Jo li vaig dir que sí clar,
i a lo punt me demanà
si li volia ficar
un ganivet, que em costà
set ous i mig de comprar,
i sa sang em revenia,
i sa popa la daria
a un llop per roegar,
i sa pell a un milà;
i així es poria alabar
que la jove bé em volia.

A Bini vint-i-dos dies
vaig anar de mala gana
an es bestiar taiar llana
p’es noviis i ses novies.

M’han privada que no rall
amb vós, mon bé vertader.
Tanmateix hi rallaré
quan passaré p’es carrer
cap amunt i cap avall.