S’alegria que jo tenc
cap a dins un cós de guya;
jo tremol com una fuia
de poll dia que fa vent.
Una cançó de dos mots
és molt bona d’acabar.
En començar a badaiar
ja no hi ha perills de rots.
-L’amo, ¿vós que sou de Búger,
que parlau tan solapat?
-Dematí l’he agarrotat,
an es puput, que no em fuja.