Un sabater, com tacona,
se posa en es rebull d’es sol
i se menja ses vuitenes
amb sos dits plens de cerol.
Jo partesc de bon matí
molt abans de que es sol surta;
per veure encalçar Na Murta
me’n vaig su-ran d’es camí.
Moltes vegades t’he dit:
Mariner n’és art dolent;
no pateix sinó talent;
com se mor fa testamnet
dalt s’ungla d’es pit petit.