Per Aubarca va arribar
fins tai d’es Pins Campaners;
ventura p’ets alouers
que se’n tornà per dins mar;
que, si pega dins Artà,
de cases feia clapers.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Fets meteorològics
Artà
98
III
-El jove, vós sou d’Artà
i jo som de Santanyí,
Si tot vos era un camí,
me podreu acompanyar.
-Mai som estat a tal banda,
però hi voldria ana,
sols que em deixàsseu tocar
aquest rebosillo amb randa,
i dar-me lloc per romandre,
que no me’n ’gués de tornar.
-El jove, ¿qui us ha mostrat
de parlar amb cortesia?
¿Sabeude vós què volddria?
Veure-vos crucificat,
de peus i mans enclavat;
veiam qui us desclavaria!
-La jove, si vós voleu
fer sa vostra voluntat,
jo ja estic aconhortat
de morir crucificat
si vós me serviu de creu.
-Un bou amb unes grans banyes
voldria que us encontràs
i llavò que us travessàs
fetge, lleu i ses entranyes.
--Es trebais serien grossos,
però no en faria cas,
sols que un barber me curàs
amb povora d’es teus ossos.
La sirena canta una hora
i los mariners espanta,
perque quan té maror canta
i quan te bonança plora.
Sa madona de Son Not
mos feia menjar a les fosques
i mos passàvem ses mosques
per miques de camaiot.