Un vespre de llamps i trons
un fadrí no té peresa,
perque sa naturalesa
tira més que dos muls bons.
An es camí de Ciutat
n’hi ha que el troben enfora;
jo hi aniria cada hora
per veure mon bé estimat.
Jo ja fa estona que sé
s’estil d’ets enamorats:
quan ve que s’han baraiats
i tornen rallar plegats,
llavò se volen més bé.