Ramell, des que estic ausent
lluny de la teva persona,
mon cor se vesteix d’una ona
blava, que la mar no en dóna
diada de sol i de vent.
No he trobat argument
que m’haja dat entenent
es mal d’enamorament
com tan fort s’encapirrona.
Desgraciats de voltors
que habiten dins Es Rafal!
Si se mor cap animal,
l’estogen pe’s segadors.
D’aigo d’aqueixa cantina,
jo en beuria sense set.
¿Vols-me’n dar un poalet
amb ses teves mans, Tonina?