Es vespre sou sa primera
que vos deixau de segar,
i es dematí sempre hi ha
fil o veta que nuar,
sols per esser sa darrera.

No estic tan enamorada
que no em puga devertir:
s’amor no me danya, a mi,
perque hi sé donar passada.

Si jo fent cançons poria
pagar un arrendament,
enc que s’any vengués dolent,
jo p’es senyor bestrauria.