Si teniu finestra
que miri a convent,
teniu-la tancada,
que anit farà vent.

L’amo Andreu de s’Heretat,
guardau bé sa fia vostra,
que, encara que sia escorxa,
no us fieu d’un afamat,
perque jo m’hi he trobat,
de fam desembancalat,
i no deixava cap crosta.

Prop de devuit anys tenia
quan me vaig enamorra,
a llivell de no mudar,
fins que fort me seria.
Veient que no em convenia,
estrella clara del dia,
que amb tu m-haguçes de casr,
me va esser precçis mudar.
Si amb aigo dest uis poria
lo teu cor mortificar,
me tiraria a plorar,
faria crèixer la mar
devuit passes cada dai.
I així content estaria
que, com la gent no ho veuria,
em venguesses a matar.