-Bartomeu, es moix és mort.
-Deixa fer, en durem un altre.
-Duis-lo prest, que mos fa falta:
es ratolins gisquen fort.

Al qui ralla amb lo meu bé
sa saliva li deu crèixer.
Sonau llarga sa mateixa,
que és de marit i muller.

Jo, saps que estic de content
de lo que m’ha fet mu mare!
M’ha fet uns calçonets nous
d’uns calçons veis de mon pare.