Mos donaven per menjar
un poquet d’arròs bullit;
sense força ni delit
el mos ’víem de menjar.
I s’aigo de per allà
qui sa sang mos corrompia,
i deien de cada dia:
-Ditxós qui ho podrà contar!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Fam
Poble
Llucmajor
Núm de glosa
22
Volum
III
Altres cançons relacionades
Jo la voldré cantinera,
a sa dona espera-esser,
que, en temer-se que diu ver,
sol tornar una passa enrere.
Es batle passat posava
multes de quaranta sous
per comprar-se uns calçons nous,
perque es de devall mostrava.
Si t’embarques devers Mina
o Sa Mola, qui és veinat,
menjaràs es pa comprat,
perque sols no cuien blat
per mantenir una gallina.
Tradicionari de Mallorca
