Sa meva dona m’enyora;
no vol que estiga llogat.
Ella jeu a llit parat
i jo damunt empredrat
de davall sa menjadora.
Molt la m’has de comanar,
i si se’n riu, que se’n riga,
perquè d'una roca viva
un clavell ne sortirà.
Estimada, vós feis fira;
estimada, vós firau;
ma germana, vós mostrau
es faldar de sa camia.