L’any coranta mos va entrar
una trista primavera:
no hi havia cap garbera
ni parlaven de segar
ni tampoc de formatjar
perque s’euveia morta era.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Fam
Poble
Artà
Núm de glosa
19
Volum
III
Altres cançons relacionades
Mon pare que duga blat
i mu mare pastarà,
i jo amb menjar i jugar
ja tenc es jornal guanyat.
Quan mu mareta en bolcava
i em posava dins es bres,
callava i no deia res
i s’amor ja em turmentava.
Ses cortanes d’En Servera
¿saps què me varen costar?
Set setmanes vaig estar
sense obrir gens sa pastera.
Com la vaig voler obrir,
vaig quedar tota ensensada:
sa rauleta roegada
i sa granereta arnada;
veiau quin consol per mi!
Tradicionari de Mallorca
