Estimada, flors són flors,
i no són de taparera;
no hi ha flor més vertadera,
garrida, que lo teu cos.

Saps que ho serà d’horabaixa,
’vui, com es sol se pondrá!
Més ho serà en arribar
devers es porxos de Raixa.

Es ca gros de Son Garcia
mossega i fa forat.
Patró, jo havia pensat
que l’agafàsseu p’es cap,
i per sa coa En Bernat,
veiam si s’aufegaria.