Altres cançons relacionades
Quan vaig anar a Orient
no poria caminar,
i ara ja estic tan sà
que pas volant com es vent.
Es comptes no us poren fer,
perque cada hora mudau:
tanta paraula servau
com aigo serva un paner.
En dia que te n’anares
a fer es servici a Ciutat,
jo tenia per, estimat,
de fer qualque desbarat,
de sa pena que em deixares.
Jo no sé, pares i mares,
com no feis coses més rares
com vos cau un fii soldat!
Tradicionari de Mallorca
