En arribar a Santanyí
a mu mare ho contaré:
sabeu que m’hi camp de bé,
en es poble de Llubí!

Es dilluns, va anar a jornal;
es dimarts, hi va tornar;
es dimecres ja va estar
arrendida en es capçal
i es dijous va esser més mal
qui d’es llit no s’aixecà.

Voldria que es sol fos post
i que es de demà fos fora,
perque tenc dins Son Perot
una nineta que plora.