Quan sent aquest fabiol
que toca de nit i dia,
a veure’t de prop ‘niria;
però mu mare no ho vol.
-Adiós, flor d'hermosura,
abraçada amb l'interés.
Ja no mos veurem mai més
en no esser a la sepultura.
Déu te do tanta ventura
com desig per mi mateix.
-Ja no vaig per l'interés;
ja n'estic desenganada.
Me convé estar casada
amb so que m'estima més.
Una esperança em donàreu,
i ara ja ho heu olvidat.
Tornau-me, mon cor ingrat,
l’alegria que em llevàreu.