Cadascú se’ n va amb sa seva
i jo me’n `niria amb vós.
Que és de mal estar gelòs
d’una cosa que no és seva.

Una fadrina ha d’estar
com una tassa de vidre,
perque, en estar consentida,
ja ningú la vol mirar.

Na Bet de Son Suau té
un braç de mar que no tira.
Ara el Rei se determina
d’enviar-li tropa viva
amb un barco esteranger.