L’estel de s’auba era eixit
i jo encara festejava;
s’estimada em turmentava:
-Estimat, seis un petit.
Ets enagos que jo duc,
los m’he guanyats fent falcades:
saps que de moltes vegades
de bon grat ’guera jagut!
Majorala de Son Serra,
Déu vos pag la caritat.
Que tengueu an es costat
tants d’àngels com grans de blat
hi ha colgats davall terra.