Se passeja per Ciutat
fent de llesta i xerradora,
i jo, qui som tan senyora,
tenc tan poca llibertat.
Tot quant dic el cor me toca;
si sent que el teu correspon,
en tot i per tot dispon
de ton criat Toni Roca.
Baix d’es portal, estimat,
hi tenc dos encalladors
de plorar, clavell hermós,
des que vos ne sou anat;
però Déu m’ha revelat
que tornareu, estimat,
perque em deveu s’adiós.