Sempre vaig per la garriga,
per les estepes mirant,
per veure si hi vaig trobant
davall, qualque margalida.
Perque no estigui entristida,
dels meus uis la vaig regant.

Na Petita i en Menut
varen fer una concordi’:
que qui vol menjar pa d’ordi,
no ha d’anar a can Pancuit.

Adiós, Son Macià;
ja no em veuran més fadrina;
me diran madò Antonina
sa dona del sen Tià.