Si anau a can Amador,
ja no menjareu taiades:
es voltors les s’han menjades
perque no fessen olor.
Margalida, Margalida,
mai me cans de mirar-tè;
a los meus uis véns a ser
un brot de murta florida.
D’un estiu surt un hivern,
s’ennigula, plou i trona.
Quin cor fort que té una dona
qui deixa sa mare bona
per servir un homo extern!