A dins Son Sureda Pobre
ja no m’hi veuran tornar,
perque hi vaig cuidar deixar,
amb un any que hi vaig segar,
sa carn, sa pell i sa roba.
Dau-mos coca o flaó,
o si no, una panada,
o un fil de sobrassada,
o un ou de niaró.
Porta que s’engalaverna
deu esser mala d’obrir.
Si es parents rallen de mi,
què ha de fer sa gent externa!