Voldria esser pegellida,
si no, caragolet:
vendria ran ran paret
a ca teva, Margalida.
Es coloms són a Can Pau
i ses guixes a Can Cetre.
Cara de rosa perfeta,
vós de mi vos colomau!
Homo de Déu, tu caduques!
Un cop dius pé i s’altra pà.
Cap dona en el mon hi ha
que no diga: -Ve’l-t’allà!
¿Que el veus, a N’Ensuma-ruques?