Enguany no és any de roïssos;
tot ho hem de trobar bo.
De senyors més rics que jo
van p’es camp cercant colissos.

A dins Son Sureda Pobre
ja no m’hi veuran tornar,
perque hi vaig cuidar deixar,
amb un any que hi vaig segar,
sa carn, sa pell i sa roba.

És hora de badar s’ui
i fer sa feina estirada,
perque es tondre prim agrada
a dona Maria Dui.