Un homo, quan torna vei,
si no pega qualque llatr,
n’hi pren com un ca fermat
que ningú es recorda d’ell.
Un ca que encalça un coní
no el deixa per sa ferida:
així te’n prendrà, garrida,
amb so meu venir aquí.
Només tenc por que a la fi
no em digueu: “Un altre dia!”.
Diuen que davant ses cases
hi han sembrat un ciprer.
Adiós, Son Muntaner,
m’hi veuran poques vegades.