Si s’estimat no me vol,
de pena me moriré;
damunt un puig me’n ‘niré
tota sola, i viuré
de banyes de caragol.
Que el te fregues, que el te fregues!
Ta mare ja ho feia així.
No sé si ho has sentit dir,
Margalida Morros-negres.
Tant en sa nit com de dia,
diumenge i dia fener,
jo me passeig p’es carrer:
“Bones tardes”, o “Bon dia”.