Quan m’embarcaré, diré: -Adiós, port de Mallorca! Per ventura sereu morta, mu mare, quan tornaré.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Navegació
Sencelles
161
III
Ses fisconades que em dius a mi em pareixen pessetes: les me pas p’es maneguins cap avall per ses faldetes.
A Biniali, rotam: jo li pegaria coça; i si no fos per N’Arrossa, se moririen de fam.
A Montuïri són perros, fan es joc d’es catalans i solen dir que es seus sants tenen ets ossos de ferro.
