No te’n vagis, no, per Déu,
que em podries olvidar.
Sense tu no puc estar,
Pere-Antoni, estimat meu.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Comiat
Poble
Artà
Camp Semàntic
Abandó i desencís, Déu, Enyorança, Passió i enamorament, Peripècia, Soledat, Tristor
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
165
Volum
I
Núm de pàgina
37
Altres cançons relacionades
Jo no tenc fetge ni lleu
ni sang ni uis per plorar
des que te’n vares anar,
amb comptes de no tornar,
de ca nostra, estimat meu.
Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta baix i piadós.
Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta fort i piadós.
Tradicionari de Mallorca
