No te’n vagis, no, per Déu,
que em podries olvidar.
Sense tu no puc estar,
Pere-Antoni, estimat meu.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Comiat
Poble
Artà
Camp Semàntic
Abandó i desencís, Déu, Enyorança, Passió i enamorament, Peripècia, Soledat, Tristor
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
165
Volum
I
Núm de pàgina
37
Altres cançons relacionades
Sa meva amor no és tan poca
com sa que vós em teniu:
es vespre que no veniu,
repar si tornaré loca.
Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta trist i piadós.
Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
Tradicionari de Mallorca
