Una barca enmig de la mar,
grossa, i pareix petitona.
Si te’n vas a Barcelona,
Juan, també hi vui anar.
Mumareta meva, dau-me berenar,
que es corsaris vénen i me’n tenc d’anar.
En una barqueta partiré d’Artà
a posar banderes enmig de la mar.
Que estàs de sana i vermeia,
careta de xerafí!
Ditxós serà aquell fadrí
que amb tu farà sa pareia!
Jo pagaria una oreia
que la poguesses fer amb mi:
jo pagaria una oreia…
de s’ase d’es meu padrí.