Un temps, quan jo festejava
aquella flor sense olor,
no hi anava per amor,
sinó que d’ella em burlava;
i sa mare se pensava
que jo aguantava es timó,
i a jo, per fer de patró,
sa barca no m’agradava.
Es sol alt i llum encès
i sa guiterra qui sona:
Na Bet de Sa Torre és bona
per manar i no fer res.
No t’enamors de pastor
d’es pla ni de sa muntanya;
qualsevol feina l’escanya,
i no en pot sentir s’olor.