Aigo, que és maina de Déu
posada pel cristià,
no me n’has volguda dar,
però jo esper que vendrà
temps que lo teu cor farà
oració an el cor meu.
M’han tirat per injuria
que menjava es pa comprat:
i es cavallers de Ciutat
ho duen per fantasia.
Senyora, ¿no sap això?
¿que és vengut un guarda-portes
i agafa ses rates mortes
i ses vives li fan por?