Un temps, com era fadrí,
pensava acabar-la’m tota.
I, ara, ran de sa bota,
a penes si tast es vi.
Es roters i guardians,
quan prou han escobletjat,
s’assumpto queda arreglat
i tan amics com abans.
M’enviares a dir així
que venies, i no véns.
Jo em pens que t’ho hauré de dir:
Poca és s’amor que me tens.