Som vengut de Manacor
per veure’t, roseta fina.
Jo t’he duita, Catalina,
escrita dins lo meu cor.
Garrida, mala és l’ausència,
les penes terribles són;
però es trebais d’aquest món
preniu-los amb paciència.
Jo estic a la serenada
a baix d’es teu finestró.
Si me tenguesses amor,
amb sa primera cançó
ja t’hauries aixecada.