Llecenci’ vaig demanar
an es tinent coronell
agenoiat davant ell,
sense barret ni capell,
i no la’m volgué donar.
Un homo qui llaura roques
no fa sinó flastomar:
com se morirà, anirà
an el cel de ses miloques.
Ara me’n vaig, que és tan prest,
i te don sa despedida.
Veiam si t’he convertida,
cara de rosa florida,
amb so sermó que t’he fet!