Sou com la mata porrera,
que no fa fruit, sinó pols:
donau esperança a molts
i amb pocs teniu la quimera.
Jo no volia res teu
i una rosa em vares dar;
molt prest la vaig esfuiar;
per testimoni, En Tomeu.
Ja havien tocat migdia
i no havia berenat:
una estona he esterrossat
i s’altra he guardat sa nina.