Quan jo era petitet mon pare em duia a la barca: -Mariner, quan siguis gran, no te fiïs de la calma.
Mariners
Santanyí
Déu meu, en aquesta vida no tenc res que desitjar, mentres me deixin anar a veure Na Margalida.
Aquesta, ¿que no és d’es terme, que tan entonada va? Diuen que va anar a cercar un tendral dins sa Comerma.
Al•lotet, si vols venir a sa Coma de sa Font, tu duràs un cocarroi i jo de coca un bocí.
