En temps de roses, cui roses,
i en temps de clavells, clavells;
en temps de nius, caç aucells,
i en temps de tords, par lloves.
Si no havia de cantar
més que el qui té bona veu!
Quantes vegades se veu
que, de cent, una n’hi ha.
Jo tenc sa veu reguyosa
de tota sa nit cantar.
Si Déu ho vol, tornarà
un poquet més amorosa.