Du cadira plegadissa
i una manta de veré,
i sa mare sols no té
un vestit per anar a missa.
Jo no m’era vista encara
a córrer amb tan poc delit,
només un vespre en sa nit
que m’encalçava mon pare.
Jo anava davant davant
i ell darrere darrere,
i amb un verdanc de figuera
cada toc me feia sang.
De ses cases fins a s’era
hi ha camí tiranyat.
Ja no ho paga, aquest sembrat,
tenir majoral darrere.