Jo no havia menester
mocador per recordança,
que a mi em basta s’enyorança
per tot es temps que viuré.
Ja diràs an En Guiem
que les hi torn redoblar
fins que s’aigo de la mar
per oli en es llum crem.
Aigo vos demanam, aigo,
aigo, i Vós mos donau vent,
i mos gira uses espatles,
i feis com aquell qui no hi sent.