De Partulí partirás
amb un vertader dolor.
P’es camí derramaràs
gotes de sang per amor.
Si t’atures, mal faràs,
fins que arribada seràs
a baix d’un bosc, i veuràs
unes cases, i diràs
si et coneixen per amor.
Si a cas diuen que no,
giraràs com un falcó,
de cap aquí tornaràs
i, de passada, aniràs
a l’esglèsia i duràs
per mi s’extremunció.
Gabriel, Gabrielet,
deixa anar Na Camarada,
que ella ja està reguardada
per s’escolà d’es Putxet.
Un dia jo anava en rauja
i duia un ramell polit,
i una al•lota el me va veure
i em va fer: xit-xiri-xit!