Com vos veig, agraciada,
los meus esperits s’embossen;
si los meus uis ganxos fossen,
ja us haurien enganxada.
Voldria que es sol fos ara
a sa rima de la mar
i jo que pogués rallar
una estona amb so compare.
Jo sempre m’ho vaig pensar,
que a venir no duraries,
bandera de campanar
no dura més de vuit dies.