Sempre cant de bona gana,
no serà migdia mai.
Jo voldria que es batai
’gués caigut de sa campana.
Trista estic com veig lo dia;
no gos a pensar en la nit,
com veig que privat estic
de vós qui sou ma alegria.
Valldemossa per a mi
n’és una avall emmurtada:
és veritat que hi som nada,
però no hi desig morir.