Un temps, en sentir cançó
d’En Serral, tothom corria,
i ara de cada dia,
correm per no sentir-ló.
Poc m’alegra es saig com ve
a pagar es tai voluntari;
manco m’alegra es notari
per fer es testament darrer.
L’amo de Son Pentinat
formatjava d’una euveia
i cada dissabte treia
més de cent sous de brossat.
D’es serigot que han tirat
es torrent ja se’n va a mar,
i un dia se va embossar
i també li va negar
cent corterades de blat.