Altres cançons relacionades
En arribar he de dir
a sa dona que pos lloques,
perque per damunt ses roques
s’hi fa civada amb set soques
alta com un tarturí.
A aplegar busques, Mateu,
que ara ve sa primavera;
tu seràs colomí meu
i jo colomina teva.
És un jove colorit,
no de blanc, sinó de negre:
no sé si l’han fet de pega
o a can Guixa l’han tenyit.
Tradicionari de Mallorca
