Sa madona de Merola
enguany ha coït bon any.
Des que enterrà son company,
de nit i de dia plora.
‘Moreta, tuntai, tuntena,
recorda’t d’es temps passat,
com anaves a dur llenya
de s’uiastre secorrat.
Jo no sé què dar-te més
que dar-te la meva vida;
pren-la si la vols, garrida,
que no et deman interés.