Madò Margalida té,
a ca seva, un bon casat,
i també qualque forat
com sa boca d’un paner.
Corredora sou, llebreta,
per un camí tiranyat;
i si fos un ca acossat,
amb quatre bots i un lladr
vos hauria agafadeta.
Jo voldria esser es tacons
que tu dus a ses sabates,
perque amb so mirar me mates
i amb so rallar me confons.