Ses dones de Pòrtol són
variables com es vent:
mos volen donar entenent
que a mitjanit és dejorn.

Jo maneig los meus guerrers
com a paia de civada:
faré més amb una uiada
un dia a l’any, de passada,
que tots plegats en un mes.

Tan trist va quedar el cor meu
com vos no fóreu anada,
com una església tancada
que encara no hi han posada
cap figura de Déu.