-Bernat, oh, Bernat;
però, Bernat!
-Hola, Juan,
fé’m un xigarro!
-No el te puc fer,
que si l’amo ve...
-Si l’amo ve,
pega un siulet
i farem via a sa paret.
Dos xigarros tenc,
tres que n’he fumats.
Tres i dos són cinc;
cinc i cinc són deu,
deu i deu són vint.
I vint, menos cinc, són quinze;
quinze, menos cinc, deu;
deu, menos cinc, són cinc;
i cinc i cinc i deu són vint.
Encara que siga tonta,
quan te rius de mi, ho conec;
es fadrins de llogaret,
es quedar bé los afronta.
Ramell de mil gallardures,
casa’t, que a mi no em sap greu:
confii que d’es panyo meu
ploraràs ses taiadures.